Un canvi en la circulació atmosfèrica pertorba l’hivern 1. • Els freds més rigorosos s’han desplaçat cap a latituds meridionals 2. • Les borrasques típiques de l’Europa occidental s’han instal•lat al golf de CadisL'Ebre inunda diverses hectàrees a la província de Saragossa ANTONIO MADRIDEJOS BARCELONA Temperatures suaus al cercle polar, fred rigorós a la costa occidental d’Europa, inundacions a Andalusia, nevades a Florida... ¿El temps s’ha tornat boig? Resulta sorprenent que hi pugui haver una connexió entre fenòmens tan inusuals i contraposats, però els experts opinen que sí que n’hi ha: es tracta d’una inversió en els corrents atmosfèrics que defineixen el temps en les latituds més altes de l’hemisferi nord o, si es prefereixen termes més tècnics, una fase negativa de l’Oscil•lació de l’Atlàntic Nord (NAO, en la sigla en anglès). El fenomen es repeteix amb relativa freqüència, però els annals meteorològics no recorden una situació tan extrema i duradora en els últims 50 anys. «Al desembre es va batre el rècord», recorda la NASA. Borrasques i anticiclons han intercanviat les posicions. Els habitants de la ciutat noruega de Tromso, a menys de 200 quilòmetres del cap Nord, i també els de Godthaab, la capital de Groenlàndia, han viscut amb sorpresa un inici de gener amb temperatures de fins a set graus positius. La majoria dels hiverns, un potent anticicló pren possessió d’aquestes zones i ocasiona un dràstic descens de les temperatures, però aquest hivern s’ha desplaçat cap al sud. A Oslo, amb un clima molt més benigne, s’ha arribat als 24° sota zero. ELS VENTS / Quan la NAO és positiva (NAO+), que a l’hivern és el més habitual, els vents de les latituds altes circulen amb força d’oest a est –-paral•lels a l’equador-– i impedeixen que el fred generat a l’Àrtic s’estengui a altres àrees. En certa manera, és com si quedés confinat a la regió polar. Quan això passa, les borrasques que es formen a l’Atlàntic troben un passadís favorable per avançar i donen lloc als tradicionals hiverns plujosos i bastant suaus de Londres i altres ciutats d’Europa, explica Javier Martín Vide, catedràtic de la Universitat de Barcelona. Més al sud, en canvi, sorgeix un resultat poc desitjat: l’anticicló es fa fort a les Açores i la península Ibèrica pateix sequeres. Les boires abunden. Quan la circulació atmosfèrica perd la uniformitat –-s’ondula–- i els vents àrtics aconsegueixen avançar cap a latituds més meridionals, es produeix aleshores una oscil•lació negativa (NAO–). Com ha passat aquest any, el fred s’apodera d’Europa i els corrents oceànics que temperen el clima troben un obstacle per avançar cap a l’est. Els vents gèlids també s’han prolongat cap al sud a Amèrica. A l’aeroport de Miami, a Florida, es va arribar dimarts passat a una temperatura de –2,2°, la més baixa dels últims 82 anys, mentre que a la capital de l’estat, Tallahasee, es va arribar a 7° sota zero. Al centre del Canadà, en canvi, els termòmetres van marcar cinc graus per sobre de la mitjana habitual per a l’època. SENSE PATRÓ FIX / «Les fases positiva i negativa de la NAO són recurrents, però s’alternen sense tenir un patró fix», explica Ángel Rivera, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Rivera afirma que el fenomen no té una causa coneguda i s’atribueix al sistema caòtic inherent al clima, però insisteix a dir que les NAO negatives són actualment menys freqüents que no pas en les dècades dels anys 70 i 80. «A l’hivern, el corrent de raig se n’anava sovint cap al sud, però des del 1996 no havíem tingut una situació com l’actual». «Últimament escassegen les entrades atlàntiques que tanta aigua deixen a Andalusia», reitera Martín Vide. A Grazalema, un poble que està enclavat a la serra gaditana, va començar a ploure a mitjans del mes de desembre i des d’aleshores ha acumulat 1.200 litres per metre quadrat, una quantitat més pròpia dels monsons asiàtics. El mes passat va ser el desembre més plujós dels últims 20 anys a Espanya, segons registres de l’Aemet. Catalunya n'és l’excepció. "Notícia publicada a "El Periódico" el 18 de gener de 2010